Com resoldre correctament un problema

"La combinació és l'ànima dels escacs." Alexander Alekhine

Qualsevol que comenci un estudi sistemàtic dels escacs s'enfrontarà invariablement amb una qüestió: per on començar? Un dels més grans genis dels escacs, el gran mestre xec Ricardo Reti, va escriure: "En primer lloc s'ha d'aprendre a fer combinacions abans d'intentar jugar posicionalment". Aquest principi ha sigut confirmat a través de la història dels escacs, i recomano a tot jugador que l'adapti fermament.
El treball sistemàtic en la resolució de combinacions donades provocarà un augment significatiu de la seva força escaquística, i li permetrà, amb els seus propis mitjans, determinar a quina classe de jugador pertany. Un dels més grans jugadors de tots els temps, el campió del món José Raúl Capablanca, va definir la importància del coneixement de les combinacions de la següent manera: "La major part dels jugadors d'escacs està interessada principalment en combinacions i atacs directes sobre el rei; aquest interès ha de ser completament animat, ja que desenvolupa la imaginació, tan necessària per a un jugador d'escacs. I, només després, quan el jugador atresora una força considerable, les qüestions associades a l'aspecte posicional comencen a interessar-li".


Temes de combinació


Als efectes de consolidar la destresa, els diagrames estan organitzats d'acord a temes de combinació definits. La majoria dels noms dels temes parlen per si mateixos: "atac doble", "atac descobert","utilització de les columnes obertes", etcètera, però uns altres poden no ser familiars: "desviació", "atracció", "interferència". Al intentar resoldre aquest problemes, vostè aviat es familiaritzarà amb el significat dels temes.
Pot ocórrer que algunes vegades el tema de combinació sembli que no és l'indicat. No s'apressi. Freqüentment apareixen combinacions en les quals hi ha varies idees combinades. Aquestes estan estretament relacionades unes amb altres, i el tema està definit en funció del seu objectiu final. Per a aclarir-ho, li dono un exemple:

Aquesta posició està presa de la partida Bakulin - Bronstein, celebrada a Kiev en el 1965. Juga el negre. La desafortunada posició del rei blanc (el tema de combinació) permet realitzar la següent combinació:

1. ... Ad3!!

Aquesta primera jugada persegueix dos objectius: alliberar la columna "g" i desviar a la dama blanca.

2. Dxd3

L'única resposta, ja que si no es perd el cavall.

2. ... Tg1+!!

Per a atraure al rei a la casella "g1".

3. Rxg1 e2+

Escac a la descoberta.

4. Ce3

Si 4. Rh1 Df2 amb mat inevitable.

4. ... Txe3 5. Df5+ Te6+!

Un altre escac a la descoberta.

6. Rh1 Df2!

Les blanques es rendeixen. Si 7. Dg4, seguiria 7. ... Dxe1+ 8. Dg1 Dxg1+ 9. Rxg1 e1D mat. Una sola combinació, però quants temes de combinació!


Errors típics i com evita'ls


L'editorial La casa del ajedrez, va enviar alguns problemes a jugadors de diferent nivell de destresa, amb els qual les solucions rebudes van rebel·lar errors generals de diferent naturalesa:

1. La idea correcta es trobada, però no l'ordre de les jugades, fent combinacions menys efectives, o totalment incorrectes.
2. La solució trobada no és suficientment aguda. Si un dels bàndols té una posició compromesa, s'ha d'esperar que hi hagi una solució decisiva.
3. Ocasionalment, els moviments suggerits són físicament impossibles. Això sol ocórrer degut a la dificultat de preveure les posicions futures, varies jugades cap endavant, una habilitat que només s'adquireix amb la pràctica.
4. L'error més comú és subestimar els recursos del rival. Intenti de tenir en compte totes les possibles defenses del contrincant.

Extreure el millor d'aquest bloc


Al resoldre una sèrie de posicions del mateix tema, el jugador adquirirà gradualment una espècie de sensació sobre si determinada combinació és possible o no. Fins el moment en que aquesta intuïció sigui adquirida, és recomanable realitzar una avaluació de cada posició, abans de realitzar l'esforç per a resoldre-la. En la resolució de cada posició, recomano que, en lloc d'entrar precipitadament en el primer sacrifici que ve a la ment, el jugador es pregunti algunes de les qüestions que segueixen més avall, que possibilitaran extreure el màxim benefici del bloc:

1. Quina és la situació de material? (Si tinc una torre de menys, hauré de trobar alguna cosa dràstica, com el mat o guanyar la dama adversària).
2. Existeix algun factor estratègic (permanent) al meu favor? Controlo el centre? Tinc superioritat de forces en les proximitats del rei enemic? Està el rei rival exposat? Hi ha alguna debilitat en l'estructura de peons o en alguna casella?
3. Existeix algun factor tàctic (temporal) que pugui explotar? Està la defensa del rival una mica dèbil? Té el meu contrincant alguna peça no defensada? Hi ha relació geomètrica entre les seves peces?
4. Havent determinat els avantatges de la meva posició, puc trobar una seqüència de moviments que explotin aquest avantatge, utilitzant els temes de cada diagrama com a guia?